C.E. Ferreries

20 anys d'història (1973-1993)

Un aconteixement marca sobre manera les dècades del 80 i del 90, més concretament del 73 fins el 93, del Club de Futbol Deportiu Ferreries. És pot xerrar d'un abans i d’un després de l'ascens a la Categoria Nacional de Tercera Divisió, aconseguit el 26 de juny de 1983 al camp de l'Hospitalet d'Eivissa.

ABANS (anys 1973-83): Abans els estaments directius havien comennçat a sembrar les bases del futur per mitjà de la tan necessària i imprescindible il.luminació artificial l'any 1977, la qual va permetre ampliar en horari els entrenaments i partits, obtenint la dedicació d’una major quantitat d'hores entre les diferents categories del Club. Un altre fet a destacar fou la consecució del Campionat Juvenil de Balears la temporada 1974-75, inserit com a reforçament del treball de cantera que s'anava creant i fomentant. Aquesta feina de futbol base es va veure realment remarcada amb l'organització del Campionat lnternacional Villa de Ferreries, l'any 1975, del qual, durant vuit anys consecutius, el nostro poble va poder presenciar i xalar amb la participació d'importants equips nacionais (R.Madrid, Barça, Atco.Madrid, Espanyol ... ) i internacionals (Cavailion, Nimes Olimpic, Borussia, Notinham...) Aleshores, dintre del món esportiu de Menorca, el Club Ferreries va aconseguir tres campionats juvenils com a símbol d'una cantera que anava pujant i va anar alimentant el grup de futbolistes que, la temporada 1982-1983, van accedir a Tercera Divisió, essent sis entrenadors el tàndem Diego Vera-Joan Mascaró i el president Jeroni Coll. Durant aquesta dècada en el Club Deportiu Ferreries es van introduir altres esports, així podríem mencionar els escacs (esport d'intei.ligència i que ha tingut ressonants èxits) i, el tennis, el "balonmano", la pesca, l'atletisme. Al mateix temps s'incorporà el bàsquet organitzat masculí, l'any 1973, ja que fins hores d'ara sols hi havia bàsquet federat femení. De cada any es van incorporant nous socis i es van ampliant noves instal.lacions, Vestuaris, pista de tennis, per oferir un ventall més ample depossiblitats esportives per la gent de Ferreries i aconseguir una millor rentabilitat social, a la qual val recordar que, també, l'esport escolar ha desenrollat la seva activitat en el camp del Club Ferreries.

DESPRÉS (anys 1983-1993): L'equip representatiu de Ferreries de Tercera Divisió durant aquests 10 darrers anys ha sofert una serie de situacions i canvis que intentaré explicdar breument des del meu punt de vista, en aquest cas molt subjectiu, i per tant obert a qualsevol reconsideració i ampliació. El primer any a Tercera Divisió provoca entre els aficionats una eufòria desenfrenada per la gent del poble, se’n coneixen tots els detalls, se’n xerra a qualsevol hora i lloc, l'afició s'hi aboca de cap i peus. En canvi, la directiva encapçalada per en Josep Al·lès Pons (1983-84, 1984-85 i 1985-86) manté la serenitat i el timó ferm per lograr una concòrdia entre mantenir l’equip a categoria nacional,amb el màxim de jugadors locals, i sostenir sanejada l’economia. En aquest trieni d’en Josep Al·lès és produeix per part de l’equip d’aficionats l’arribar als quarts de final del campionat d’Espanya, perdent enfront el Getafe C. F. També, el club regala tots els terrenys esportius, el pratimoni del club, amb una excessiva generositat a l’Ajuntament sense cap contrapartida a canvi. La temporada 1986-87, essent president Joan Masacaró Florit i, una volta l’equip s’havia assentat i consolidat a Tercera divisió, s’intenta augmentar les aspiracions esportives i s’amplia el nombre de jugadors d’altres pobles. Al final d’aquesta temporada es produeix l’ascens a segona divisió per part de la secció de bàsquet del Ferreries, produint aquest aconteixement la dimisió del president provocant enfrontaments i desavenències en el si de l’entitat i dels aficionats que ara a poc anys vista, s’ha comprovat que la millor solució havia proposat, era la de tenir un funcionament econòmic i esportiu independent entre el futbol i el bàsquet. Després d’aquest fet real, amb el nou president Juan Hidalgo Roldàn (1987-88) es produeix un desgavell, es tira la casa per la finestra, es fitxen quasibé els millors jugadors de l’illa es pugen desmesuradament a certs jugadors de la plantrilla, provocant a l’hora una mena de trencament entre els mateixos jugadors. La directiva no sap com fer front el tema monetari deixant al club amb un dèficit greu i imporatant. Intentant reconduïr la situació un grup de persones, més concretament d’amics, encapcelades pel preisdent Juan Manuel Mir Coll (1988-91) tenen com a objectius prioritaris fomentar el màxim la cantera, minorar el gran dèficit per mitjà de l’austeritat i la incorporació de joves jugadors de Ferreries. S’igualen els sous entre els jugador i es produeix un fet revellant: per primera vegada, un entrenador de casa, Toni Pons Riudavets (l’actual) es fa càrrec de l’equip de Tercera, i s’obté una de les millors classificaccions del Ferreries, en l’intent de fomentar la cantera a nivell de tots els estaments. Després d’aquesta nova experiència, el futbol ja es denota com un fet integrat dintre de la societat de Ferreries i és el que la nova directiva, dirigida per Manuel Monerris Barberà (1991-96) amb la feina de mantenir la cantera i assentar definitivament el tema ecònomic, és troba la dificultat de que el jovent, com a aficionat, no respon i es nota un decensís i manca d’ajuda a diferents nivells. Desencís i manca d’ajuda que, agreujades per la incertesa econòmica actual i el resorgiment dintre de l’ambit local condicionen en certa manera, la situació actual del futbol a Ferreries.